Lliçó 1

"L'ODISSEA": EL RETORN D'ULISSES 

Passegeu-vos per la Mediterrània de l'Odissea

http://phobos.xtec.cat/sgiralt/atlas/odissea.html

BLOG DE LA COMPANYA FRANCINA GILI

ELS ORÍGENS

Faig amb la Dolors el curs "Autors i autoresimprescindibles" i començo aquest blog per anar publicant resums de cada classe, amb l'esperança d'arribar a copsar els rudiments de la literatura catalana. Història i literatura estan estretament lligades i van beure d'unes fonts que les van conformar al llarg dels segles i que reflecteixen el  seu caràcter. Per això cal retrocedir a l'antiguitat, a l'època greco-romana, bressol de la cultura Mediterrània, i així entendrem perquè som com som i com hi hem arribat. 

Confesso la meva ignorància sobre el tema mitològic   i que em fa una mica de mandra tocar-lo. Em costa molt situar i retenir tot el reguitzell de déus, deesses i altres figures que la componen i seguir les seves peripècies, però comprenc que cal conèixer els trets principals d’una ciència que va ser l’embrió de la nostra cultura. Els mites representaven un intent per fer comprensible l’univers en termes humans. Impregnaven la vida quotidiana de l’antiga Grècia, i ho feien introduint històries fantàstiques protagonitzades per déus i herois. Dels antics mites n’han quedat personatges arquetípics i els temes clàssics han inspirat posteriorment abundant material en les arts i han influït poderosament en la literatura i en el llenguatge.

Altra cosa diferent és la irrupció a Grècia l’any 600 aC, d’un moviment filosòfic nou, que, posteriorment va anar influint sobre les diferents comunitats humanes, exercint un predomini que va imperar fins a l’edat mitjana. Així tenim per part grega, poetes com Homer que va escriure la Ilíada i l'Odissea, magnífiques i perfectament estructurades; tenim a Safo, la poeta valenta plena de sensibilitat o filòsofs com Sòcrates, Plató i Aristòtil, amb obres que encara ara susciten admiració. I per part romana trobem els filòsofs Virgili, Horaci i Ovidi, autors d'escrits i poemes immortals, que han servit de pauta per a molts escriptors nostres. El cristianisme va incorporar gran part de la filosofia grega a la seva moral. Així doncs, és ben evident que la nostra cultura i la nostra literatura provenen d'aquell poble savi. 

                                   

Dues escriptores, velles amigues meves, van ser estudioses de la Mitologia. M. Mercè Marçal i M. Àngels Anglada van reflectir en la seva obra aquest món per a elles apassionant. No és estrany que M. M. Marçal se sentís atreta per la mitologia, considerant la fantasia que desprenen els seus escrits, plens de referències al tema; i de M. A. Anglada podem afirmar que aprofundir en els mites i en el món grec, va ser una autèntica vocació. A "Sandàlies d'escuma", coneixem a Glauca, la protagonista, una dona  sensible, plena de delicadesa, i seguim la seva vida enmig  de la societat grega.

Francina Gili  

BLOG DE LA COMPANYA GLÒRIA JUDAL

LES GERMANES DE SAFO  

 (l’albada de la poesia lírica VI-V aC.)

   L'EPIGRAMA

Les poetes -i els poetes- hel•lenístics conrearen, abastament, l’epigrama, forma de poema estès per tot el món sota la influència de l'imperi greg i que posteriorment al llarg dels segles anirien adoptant altres cultures. El mot significa inscripció.  Tot i que en el seu origen era prioritariament funerari i votiu, en forma de dístic (estrofa de dos versos en que es resolia el poema) elegíac, ben aviat s’hi afegiren altres temes com es veurà més avall del text.

Els qui hem fet el curs de M. Àngels Anglada a l’Escola de la Dona, hem estat gent molt afortunada. Acompanyats del saber fer i sentir de la nostra professora M. Dolors Vinyoles, ens hem endinsat en la seva obra ja fos  pel camí de  la  novel•la, ja del de la seva lírica.

Personalment, he descobert que el món de l’Anglada conté una magnífica trampa on s’hi pot caure  de ple i no es pren mal,  ans ben al contrari, te n’alegres d’haver-hi caigut: la poesia.

Al llarg de tota la seva narrativa la presència dels poetes és ben manifesta. Alguns els hem identificat prest perquè són els nostres, d’altres, però, ens els ha descobert ella a través dels seus personatges literaris. Pensem en la presència del poeta Varujan, l’armeni, que aflora al Quadern d’Aram, o bé en les poetes hel•lenístiques -les Germanes de Safo-, que  a través del personatge de Glauca, de Sandàlies d’escuma, ens acosta a una època llunyana on la poesia composta per dones –sovint també músiques-    gaudia socialment d’una admiració, reconeixement i sol•licitud com no s’ha tornat a repetir al llarg de la història. Era important què deia la dona  i com ho deia. Són aquestes composicions poètiques, els epigrames, petites obres d’art, joies ben cisellades que tan van plaure als grecs i que van conrear fins el s.IV dC.

D’aquest gènere literari que recull l’alabatre  de la vida quotidiana, divers, multicairat, diu M.Àngels Anglada:

“Hi sentim i hi veiem l’alegre seguici dels convits, i olorem les garlandes de flors en els cabells perfumats de les noies, escoltem el soroll dels telers de les filadores (…) imaginem els jocs alegres i efímers dels infants, seguim els crits de la dona que infanta. Als epigrames s’hi belluguen peixos en les arts dels pescadors (...) l’aixovar de plaure de les cortesanes, els atuells de les bevedores alegres. Llegint-los en fiquem en les cambres plenes de fills o buidades per la mort, mirem el paisatge que plau als grecs, a la mesura humana ; hi brolla l’aigua sovint de mal trobar. Hi batega, ras i curt, la vida »

Epigrames traduïts per M.Àngels Anglada

De Nossis, epigrama Amorós.

Res més dolç que l’amor: totes les coses plaents inferiors

li són: fins i tot la mel he llençat de la boca.

Això ho diu Nossis : aquell a qui Cipris no ha estimat

no sap pas com són les seves roses florides.

Epigrames a Erinna 

D’Antíprate

Foren pocs el versos d’Erinna, i no gaires els himnes,

però l’obra breu va complaure les Muses;

per això el seu record és durable i no resta amagat

sota l’ala obscura de la negra nit,

mentre a milers i milers de poetes d’ara

l’oblit, a pilots, amic, ens consum.

Més gran és el cigne i el seu únic cant

que el gaig que omple de crits els núvols del cel.

Anite de Tegea

A un dofí

Emergint per la mar que solquen vaixells

ja no llencaré a l’aire el meu cap des de l’aigua profunda

ni al voltant dels vells llavis de la nau

m’estarrufaré, encisat amb la meva figura:

la marea de porpra em dugué a la riba

i reposo en aquesta platja suau.

  

                                                             Glòria Judal

                                                           Temps d’espera

Sento com s’acosta                             

el temps dels saborosos besos.           

Verolen ja en l’arbre les olives            

i tu enyores el caliu de l’abraçada,     

cor meu,  quan el camp tinta               

de pulcra austeritat el pur silenci.

     Com un déu

Bell Leukion  trena

paraules amb ginesta

per a la pell nua

de Glauca, la més dolça

que la poma  llegia.

És d’or obrada

la fíbula que Glauca

entre els dits mira.

  Del seu vestit de noces

    l’amor  li desprendria.

abril 2013

Maria del Mar Bonet - "Història d'una jovençana..." (1992)

Història d'una jovençana que es transformà en un arbre
Segons l'explica un antic mite hel·lènic

En una illa del mar grec
-temps era temps!-,
una jovençana plora
d'enyoraments.
Son estimat va partir
en un vaixell
cap a la guerra dels moros,
-ai quin turment!.
Bé mirava la mar clara
vers el ponent,
i escoltava la remor
de tots els vents,
per veure si sentiria l'estimat seu.
Mai no arribava la barca,
-temps era temps!

Morien els anys i els dies
dins la mar plana.
De tant d'esperar, la jove
tornava un arbre.
Del cos en sorgí la soca,
de les mans, branques.
I els peus posaren arrels
en terra amarga.
Tornà un ametller tan bell,
la jovençana,
que escampava planys i tanys
per la mar plana.

Un dia, passats els dies
i les setmanes,
el jovencell va tornar
de les batalles.
Tot d'una que tocà terra
va veure l'arbre.
Amb les branques va conèixer
sa enamorada.
Va córrer desesperat
per abraçar-la,
i l'ametller es va omplir
de flors rosades

Gabriel Janer Manila - Maria del Mar Bonet


Publicat per M. Dolors Vinyoles